Qui som

PUIGDEMONT_CASAMAJO_Carles-scaled-1

Parlement européen
Bât. ALTIERO SPINELLI
04E252
60, rue Wiertz / Wiertzstraat 60
B-1047 Bruxelles/Brussel

Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó va néixer el 29 de desembre del 1962 a Amer (Catalunya). Durant gairebé tres dècades la seva activitat professional va estar relacionada amb la comunicació fins que el 2006 va fer el pas a la política activa quan va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya. Cinc anys després va ser escollit alcalde de Girona, càrrec del qual seria reelegit el 2015. També va ser vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis i president de l’Associació de Municipis per la Independència.

El 10 de gener de 2016 va ser investit 130è president de la Generalitat de Catalunya, la més alta representació institucional catalana. El juny de 2017 va convocar el primer referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya per al dia 1 d’octubre del mateix any, consulta que es va celebrar a pesar de la dura violència exercida durant tota la jornada per les forces de seguretat de l’Estat espanyol contra els més de dos milions de persones que van anar a votar. El noranta per cent dels vots van ser favorables a que Catalunya esdevingués un estat propi en forma de República i, en conseqüència, el 27 d’octubre de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració per la qual es constituïa “la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social”. Com a resposta, el govern del Regne d’Espanya, mitjançant l’article 155 de la Constitució espanyola, va intervenir les institucions polítiques catalanes, va imposar un govern a la Generalitat tot cessant l’executiu legítim català, inclòs el president Puigdemont, que el 30 d’octubre, sense reconèixer el seu cessament, es va veure obligat a exiliar-se a Bèlgica davant l’onada de repressió política en forma de querella per rebel·lió, sedició i malversació contra els membres del Govern legítim de Catalunya.

El mes de novembre de 2017 l’Audiència Nacional espanyola va cursar una euro-ordre de detenció contra el president Puigdemont a Bèlgica, que fou retirada el mes següent pel jutge del Tribunal Suprem que n’havia assumit la causa per evitar que hagués de ser processat per menys delictes dels quals se l’acusava a Espanya. El president legítim català va rebre el 21 de desembre de 2017, a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel govern espanyol, el major percentatge de vots de la majoria independentista, però els tribunals espanyols li van negar en diverses ocasions el dret a ser investit president i el Parlament de Catalunya en va ajornar la seva investidura.

El 25 de març de 2018 va ser detingut a Alemanya en virtut d’una nova euro-ordre de detenció i extradició i va romandre en presó preventiva a Neumünster (Slesvig-Holstein) fins que el 6 d’abril el jutge del tribunal superior d’aquest Land alemany en decretà llibertat sota fiança i, posteriorment, el mes de juliol el mateix alt tribunal en descartà l’extradició a Espanya pels delictes de rebel·lió i sedició, fet que comportà que el Tribunal Suprem retirés l’euro-ordre. El president català tornà a Bèlgica, on va impulsar un moviment polític transversal, la Crida Nacional per la República, i el Consell per la República Catalana, un organisme que promou la defensa dels drets civils i polítics de Catalunya des de l’espai lliure d’Europa.

A les eleccions al Parlament Europeu celebrades el 26 de maig de 2019, el president Puigdemont va encapçalar la llista més votada a Catalunya, amb gairebé un milió de vots. Tot i publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol la seva qualitat d’eurodiputat, la Junta Electoral espanyola va refusar inicialment donar-li les credencials, però posteriorment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que era diputat del Parlament Europeu a tots els efectes. És president de Junts per Catalunya, partit polític impulsat l’estiu de 2020.

D’ençà l’inici del seu exili, el president Puigdemont ha estat convidat per diversos parlaments i universitats així com per institucions polítiques, socials i culturals de països d’arreu d’Europa, com Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Alemanya, Escòcia, Regne Unit, Irlanda, Països Baixos o les Illes Fèroe, entre d’altres, per explicar el procés polític català. Ha publicat diversos llibres: La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa (2018); Re-unim-nos (2019), M’explico. De la investidura a l’exili (2020) i La lluita a l’exili (2020), els dos darrers amb el periodista Xevi Xirgo.