Clara Ponsatí (Barcelona, 1957) va saltar a la primera línia de la política catalana amb el seu nomenament com a consellera d’educació al juliol de 2017, en la remodelació del Govern de la Generalitat que va dur a terme el president Puigdemont per assegurar el compromís de l’executiu amb l’organització del referèndum sobre la independència de Catalunya del primer d’octubre de 2017. Des de la seva conselleria, va participar en l’organització i celebració del referèndum que va requerir l’obertura d’escoles i instituts com a col·legis electorals.

Després de la declaració d’independència del 27 d’octubre, va ser cessada pel Govern de l’Estat espanyol amb l’aplicació del 155 i va marxar a Brussel·les amb altres membres del Govern per poder-se defensar en uns tribunals democràtics de la persecució penal de l’Estat espanyol. Va respondre davant de la justícia Belga a la primera euroordre, que havia demanat l’Audiencia Nacional, i que el jutge Pablo Llarena va retirar abans de la seva resolució. Després va ocupar el tercer lloc de la llista electoral de Junts per Catalunya per la província de Barcelona en les eleccions del 21-D, que encapçalava el president Puigdemont. Poc després de la sessió constitutiva del Parlament i abans que tingués lloc el ple d’investidura del president Puigdemont, previst inicialment per al 30 de gener de 2018, va renunciar al seu escó per assegurar la majoria independentista en la sessió d’investidura, que finalment no es va celebrar.

Al març de 2018, va marxar a Escòcia per reincorporar-se a la càtedra d’Economia a la Universitat de St. Andrews que ocupava abans d’entrar al Govern de la Generalitat. El 23 de març, el jutge Llarena reactiva les euroordres contra el govern a l’exili pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. En el cas de Ponsatí, s’inicia el procediment d’extradició davant els tribunals escocesos, que no s’arriben a pronunciar, perquè Llarena torna a retirar les euroordres el juliol de 2018 un cop el tribunal alemany denega l’entrega del president Puigdemont pels delictes de rebel·lió i sedició.

A l’abril de 2019 va concórrer com a número tres a la llista de Lliures per Europa (Junts) per a les eleccions europees, encapçalada pel president Puigdemont. C’s i PP van recórrer a la Junta Electoral Central (JEC) les candidatures de Puigdemont, Ponsatí i Toni Comín, que ocupava el segon lloc de la llista. El 29 d’abril, la JEC va decidir excloure les seves candidatures però la justícia va revocar la decisió i finalment van poder concórrer a les eleccions.

A les eleccions europees de 26 de maig, Lliures per Europa (Junts) obté un milió vint-i-cinc mil vots (el 28,53% dels vots a Catalunya) i dos escons al Parlament Europeu. Puigdemont i Comín inicien una batalla legal amb la JEC per poder ocupar els seus escons, que acaba amb la seva incorporació al Parlament Europeu el desembre de 2019 després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas de Junqueras. El jutge Llarena, que havia dictat una nova euroordre després de la sentència del Tribunal Suprem en contra de la resta de membres del Govern, demana al Parlament Europeu que aixequi la immunitat de Puigdemont i Comín perquè puguin ser extradits a Espanya. El 31 de gener de 2020, amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, Lliures per Europa (Junts) obté un tercer escó al Parlament Europeu. Ponsatí esdevé eurodiputada i Llarena demana l’aixecament de la seva immunitat.

Ponsatí inicia la seva activitat política després d’una llarga trajectòria acadèmica. Es va doctorar en economia el 1988 a la Universitat de Minnesota i entre el 1989 i el 2001 va treballar com a professora titular a la Universitat d’Autònoma de Barcelona. Al 2001 va incorporar-se com a investigadora a l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC i el 2006 en va assumir-ne la direcció fins el 2012, quan va marxar a la Universitat de Georgetown amb la càtedra Princep d’Astúries. L’any següent, el Ministeri d’Exteriors va bloquejar la renovació de la càtedra pels seus pronunciaments a favor de la independència i Ponsatí va tornar l’Institut d’Anàlisi Econòmica, fins que el 2015 es va incorporar com a catedràtica d’Economia a la universitat de St. Andrews. També ha estat professora visitant a diverses universitats com la Universitat de Cambridge, la Universitat de Toronto i la Universitat de Califòrnia-Sant Diego

Ha desenvolupat una extensa carrera de recerca i les seves contribucions, en temes de polítiques i decisions publiques, teoria de jocs, negociació i resolució de conflictes, apareixen publicades en prestigioses revistes científiques internacionals. També ha assessorat nombroses institucions acadèmiques i agències d’avaluació de diversos països, i altres institucions com el Parlament escocès i la Comissió Europea.