Llegim l’Informe de l’IPCC i descobrirem que la nostra incongruència és monumental. Cada esforç que es faci per lluitar contra l’escalfament global avui sera més efectiu que si es fa demà. El mateix esforç exactament el mateix si es fa d’aquí a un any té menys impacte que si es fa ara. Si el fem d’aquí dos anys, menys impacte que si el fem l’any que ve. Si el fem d’aquí 5, menys beneficis que si el fem d’aquí dos.
Així funciona la natura, així ho confirmen els científic. Llavors, quin sentit té retardar
les nostres decisions? Allargar les nostres negociacions?
S’han perdut més de 30 anys en negociacions internacionals poc o gens fructíferes, que han conduït a controvèrsies inútils i sobretot a la inacció. Són 30 anys durant els quals s’han anat acumulant emissions de gasos d’efecte hivernacle, i això fa que avui les oportunitats de reduir les conseqüències més negatives del canvi climàtic siguin molt menors.
El meu país, Catalunya, fa 25 mesos que no plou prou. I no som una excepció a Europa.
Estem perdent el temps i tots avui som els responsables de la catàstrofe que arriba. Perdem el temps!
